Sense estructura estable de participació

Durant el procés s’ha afirmat que “la ciutat compta amb una infraestructura d’òrgans estables de participació” quan, per exemple, només un 5,75% de les aportacions al PAM 2016-2019 es van fer en els espais de debat als barris. D’on han sortit les propostes per aquestes pressupostos participatius? Quin paper ha tingut la pàgina web i l’enviament de propostes sense debat entre el veïnat?

Els resultats i la poca participació confirmen que El Prat no té una estructura estable de participació, ni uns mecanismes participatius col·lectius que permetin a la ciutadania capacitat real d’incidència, decisió i visió global de ciutat.

Propostes limitades. Manteniment quotidià i d’obligació municipal.

Un dels criteris per validar les propostes estableix “que puguin ser considerades una inversió i tinguin principi i final”, de manera que les aportacions es limiten a millores de l’espai públic o equipaments, quedant excloses, per exemple, propostes socials que puguin millorar la cohesió a la ciutat. 
Hi ha una manca d’informació sobre el Grup Impulsor encarregat d’avaluar i validar les propostes presentades per la ciutadania. El grp està format per tècnics i tècniques municipals, un representant de cada associació veïnal i dos representants de la Taula d’Accessibilitat. Quines associacions veïnals estan representades i per qui? Com es prenen les decisions? Quin pes tenen cadascun dels sectors representats?

La majoria de les propostes que finalment han estat seleccionades i votades són de millora o manteniment de l’espai públic o equipaments municipals. Moltes d’elles són actuacions que l’Ajuntament hagués ha hagut ja de realitzar. 

Algunes de les aportacions seleccionades mostren un fracàs en la gestió municipal més elemental perquè si es demana suprimir les barreres arquitectòniques a la zona de l’ambulatori o millorar l’accessibilitat a les escoles Ramon Llull i Galileo Galilei vol dir que des del consistori no es detecten mancances evidents i alhora indica que, si el veïnat ha d’utilitzar el procés participatiu per plantejar aquestes millores, la comunicació amb l’Ajuntament no és fàcil ni fluida.

L’obligació municipal s’ha convertit en una competició entre el veïnat per veure quines obres s’executen abans. Aquest ha sigut el veritable resultat dels pressupostos participatius, molt lluny de la creació d’espais col·lectius de participació i decisió.

Candidatura d’Unitat Popular del Prat
1 de febrer del 2018

Document d’anàlisi dels Pressupostos Participatius fet per la CUP, juliol del 2017: http://elprat.cup.cat/sites/default/files/dossier_pressupostosparticipatius.pdf